Doncs sí, amor meu. Ben bé no se on ets, encara que de cops crec saber-ho, mai no n'estic prou segur.
...Amor, entre totes les dones només tu has de tenir una targeta VIP per entrar en el meu cor. I això és molt, per què no és gens fàcil.
...Porto tants anys entrenant-me contra l'enamorament que ja em creia incapaç de tornar a enamorar-me.
I ara estic content, grata sorpresa la meva al descobrir-me capaç encara de tal gesta.
...De fet és contradictori, a mi, l'amor em fa sentir por al mateix temps que em fa sentir pletòric, és com si la vida es valorés agafant de referència la possibilitat de morir, i no per això, l'inevitable mort t'amarga la vida. (sort que encara he de viure 108 anys).
...Doncs sí , amor meu. T'escric una carta en el temps i en la distància. Desconeixent si el temps és ara (encara que tinc una bona sensació) i la distància
és curta o si pel contrari el temps està per definir i la distància entre tu i jo és molta.
...Torno a sentir la necessitat d'estimar, d'abraçar, de besar, de conviure, tot assumint el risc que tota relació comporta.
...Sentir amor em desconcerta, em fa ballar entre la seguretat absoluta i la incertesa. Després de tants anys desterrat del meu cor, del meu cap, veig que tot
segueix igual i que l'amor és impassible en el temps, ...reflexiono ..., ves que no sigui jo el que no ha canviat tant amb el pas dels anys i continuu vivint la sensació d'enamorament com una muntanya russa.
...I tinc tickets de sobra per l'atracció, si hi vols pujar, despullat de la por i fes un pas endavant, et convido a aquesta meva muntanya russa peculiar.
...Amor meu, he començat la recerca, et trobaré, ja ho veuràs, tant si ets a l'altre banda del mar com si ets aquí mateix, a tocar.
.
.
.
.
Pintura a l'Oli de Egon Schiele, abraçada (parella II), 1917
.
.
.
.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada