DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 17 d’abril de 2008

QUIN GOIG

.
.

.


Avui un dia normal dels normals, un dia com qualsevol
altre. Era mig matí quan mentre treballava m’ha semblat
sentir un soroll atípic en el meu lloc de feina, era com una
remor suau que al passar l’estona anava augmentat
d’intensitat, el murmuri s’anava convertint gradualment
en un soroll cada cop més fort.

Moment en que m’he aturat, he deixat de treballar per
anar a veure que estava passant. En aquest moment ha
sonat un tro impressionant que m’ha fet tremolar les
calzes, al temps que em confirmava el que ja sospitava...
.
.................ESTÀ PLOVENT!!!!

I no només això, està plovent i ho està fent amb
insistència, i aquí a Sant Boi de Llobregat, en plena
rambla i caient l’aigua a bots i barrals. El cor m’ha fet
un salt d’alegria, de poc que no m’emociono, feia tant
de temps, que no veia ploure així per aquí, que he
hagut de sortir al carrer, i tot i que ja no se sent tant
clarament aquella olor a terra mullada com abans,
encara continu tenint la sensació d’estar respirant-me
el meu país.

Preguem als deus, a la mare terra, a l’univers sencer
per que la humanitat s’humanitzí d’una vegada, i en
aquests caps de la gent entri de forma entenible que si
no respectem el planeta sortirem perdent els primers,
i com si d’un gos amb puces es tractés, el nostre estimat
( estimat?) planeta, se’ns espolsarà de sobre i es
quedarà ben tranquil.

Doncs això, preguem per que dies com el d’avui es
repeteixin més sovint, tant com per que no calgui parar
de treballar, ni alegrar-se per considerar-lo una cosa
excepcional.



NO VOLIA PENJAR RES MÉS AQUESTA SETMANA, PERÒ ÉS QUE
M’HE SENTIT TANT BÉ AMB LA PLUJA, QUE HO HAVIA D’EXPLICAR
.
.
.
.
.