Del dramaturg britànic Alan Bennett
I la trucada d'una vella amiga, que no una amiga vella, em va presentar aquesta opció, la d'anar al teatre de tant en tant. He de dir que la idea em va semblar bona, i em vaig estrenar amb l'obra que anomeno al començament, a suggeriment d'ella. I la va encertar de ple.
És una obra dinàmica que dura unes dues hores i quart (que passen volant) amb direcció de Josep Maria Pou. Presenta un "College" anglès on els alumnes s'estan preparant per examinar-se per entrar a les universitats d'Oxford i Cambridge. On els objectius de diferents professors es contraposant en funció de les respectives visions del que ha de ser la docència, formar persones per la vida o preparar gent per aprovar un examen amb la millor nota.
..................
Es gasta un humor àcid, que et fa riure d'allò que és políticament incorrecte fer broma, i aconsegueix mantenir un somriure als llavis dels espectadors al temps que fa una dura critica de la societat actual.
..................
Tot plegat una agradable sensació el tornar a exercir d'espectador de teatre, i ara un cop trencat el límit i amb el xip de les percepcions activat... doncs anar fent cercles més grans que la vida s'ho val, i no té per que ser avorrida.
MÉS INFORMACIÓ "AQUÍ"
Fotografies de David Ruano
3 comentaris:
s'agraeix la direcció cap a la paraula AQUI sense haver d'esbrinar cap jerolific.
PAPALLOPS:
... ÉS QUE ELS JOVES HO VOLEU TOT FET I MASTEGAT.
Aaiii!!! AQUEST JOVENT...
AL TEATRE SEMPRE ACOMPANYAT I BEN ACOMPANYAT!!!
ENS VEIEM.
NEUS.
Publica un comentari a l'entrada