CERCAR ÉS TANT DUR COM EL PRÒPI OBJECTIU

.
.
.
De tant pensar en tu
i recrear-te mil cops,
en el meu imaginari.
Has deixat de ser real,
ets el meu desig primari.
.
Quan et toco tot s'atura.
tret del meu cor,
que del meu pit vol saltar
per fussionar-se amb el teu
i ballar a ritme binari.
.
De mirar-te mai no em canso,
...i no hi ha món.
Només el teu ser tant bell
i dins el silenci el teu nom.
.
I no em mires, doncs no em veus
ni m'escoltes i no em sents.
Tampoc em toques, ni em tens
no existeixo al teu entorn.
.
I sóc com un mariner
sota el cel, sota els estels
amb el vent que ve de cara
i un regust a mar salada.
.
Viatjo cercant destí,
el record d'una mirada
d'un somriure, una abraçada.
Xiuxiueig sense distància,
la suavitat feta pell
i l'olor del teu cabell.
.
I navego ara ja amb pressa,
cos i ànima m'ho demanen.
El cor que vol estimar
a cop de timó em fa virar.
.
Per trobar una dona
que sí em senti, que bé em miri
i que em toqui lliurement
que m'obri el seu cor i em segresti
...AMÉN!!!
.
................................C. sartó

...Entre sons ha sortit això, en el moment de vigília, sent i deixant de ser. M'he vist embarcat, navegant, albirant l'horitzó i recorrent confins. Tot per una raó..., trobar un bon port, singular, fantàstic. Un bon port que faci oblidar el record d'altres amarrades.

.

.