DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 29 de novembre del 2010

DECEPCIÓ

.

.
.

Diria que aquest és el sentiment que tinc ara mateix, un profund sentiment de decepció. De tots els països on podia haver nascut, vaig néixer en aquest, vaig néixer a Catalunya....
També és mala sort. Podia haver nascut a Suècia, a Alemanya o a Noruega i ara mateix viuria en un país digne i seria nacionalment feliç.
.
He anat creixent i m'he anat forjant una identitat de grup, de poble, de país.
Un país del que em sento orgullós, o hauria de dir em sentia, un poble on la gent ha deixat de ser persones per ser només gent, com si d'un ramat d'homes i dones es tractés. On pensar i tenir criteri propi és massa feina pel cervell. Pertanyo a un poble, que no vol aventures, vol que li muntin excursions en autocar al poble del costat. Pateixo un poble covard amagat darrera excuses per auto protegir-se de la seva consciència. Sóc part d'una gent que renuncia constantment a la seva pròpia llengua amb qualsevol excusa. Sóc d'un país on traïdors que xuten pilotes tenen el rang d'herois. Sóc d'una terra que perd dia a dia els seus orígens i no protesta, d'una terra malbaratada, insultada i espoliada a diari i on ningú aixeca el cap per dir prou. Som una gent que naixem i morim en la estètica, peró sense pebrots per traduir la indignació en actes seriosos i valents.
.
Com els mussols, els llops i els óssos ens extingim de forma inevitable i un tant miserable, assumint la condició d'esclaus. Sense objectius, sense inquietuds, sense perspectives de futur, sense aspiracions. Ni d'una forma digna passarem a la història, per que no l'escriurem nosaltres. Ens han anorreat, ens han pres l'ànima, ara ja som molt poca cosa, demà... no serem res.
.
És hora d'aprendre altres llengües i començar a mirar el món sencer com a possibles ubicacions futures. Estic cansat, molt cansat.
.
Pot ser demà, o un altre dia em retrobo, torno a sentir-me capaç de resistir de continuar lluitant. Pot ser demà torno a trobar la il·lusió d'un futur digne i tranquil. Si passa així ja ho escriuré. Avui seria impossible.
.
Ara hauria de dir visca Catalunya, però si Catalunya és el poble que la omple, vist el que hi ha ni d'això tinc ganes.
.
Ho deixo en bona nit a tothom!!!
.

.
.

6 comentaris:

Stàs Dixit ha dit...

Cal alternar la reflexió i l'acció, que es completen i corregeixen l'una amb l'altra. També per avançar es necessiten les 2 cames: l'acció i la reflexió. . .
Antoni Gaudí

Stàs_catalanareflexionant .....
abraçada ll*ll

CARLES ha dit...

MOLTES GRÀCIES STÀS. EN FASE REFLEXIÓ ESTIC.
PETONÀS ENORME

pepa ha dit...

Va ser per aquí que et vaig començar a conèixer...
Ahir estava massa cansada i remoguda com per comentar el teu desencís tal i com volia, així que m'hi poso ara.

T'entenc, comparteixo el sentiment, de fet, a vegades, m'expliques millor que jo mateixa, però en trec d'altres conclusions.

Miro aquest darrers 6 mesos i se'm dibuixa un somriure gegantí al cor.

Potser és l'energia de l'any pel que passem, però hem fet un salt de tigre, tots plegats, en molts aspectes.
Jo no em sento avergonyida del meu poble. Sóm uns cagats, uns venuts i uns conformistes conservadors, si, d'acord, però també som moltes d'altres coses.
Un dia, la meva filla se'm va extranyar de l'aversió que li provoca la "rojigualda", perquè ella deia que no li havia vingut cap mal rotllo relacionat amb amb la bandera.
Vaig pensar que era una qüestió genètica, que portavem 300 anys, unes quantes generacions, rebent maltractes sota aquest símbol.
I encara hi som.....

Dins l'inipi cantem "cantitos".....
són mantres que arrenquen de les cultures nadiues americanes y els cantem en castellà. No en nahuàlt, o en alguna llengua americana. A mi m'agrada aconseguir traduir-ne alguns i cantar-los en català. Sento que encara resisteixo, que encara canto en català i també en castellà i que em sap greu no saber fer-ho en anglès.
Som vius i inquiets, adaptables i acollidors, tossuts, irònics i crítics...
Imperfectes, però SOM.
Poquets, però SOM.
"Aquí estic,
aquí estic,
aquí estic,
sota la pluja,
sota el vent,
o sota el sol.
Aquí estic,
aquí estic,
aquí estic ,
buscant una Visió
que m'ajudi a ser qui soc......."

A tall personal, l'energia que he posat en la política i el resultat que n'he tret, em posen ben acarada a la primera porta de la Cerca de Visió que he començat: la humilitat.
Així que recordo que res passa perquè si. I que tot està bé.


I, al mateix temps sé que no té cap importància, que tot canvia i res, mai, s'està quiet.

I estic súper contenta de que el meu aferrament sigui a un poble que m'ha tocat de casualitat, em sento afortunada de sentir-me part d'aquest bocí petitet de terra.
Em sento agraída de poder compartir amb gent com tu, com l'Stàs, com en Kim o la Tata, com la Núria i en Josep Mª....
Llegeix-te, si us plau, la frase de l'Oso que tens perenement penjada.
Jo he gaudit, i tu també, molts hem anat a dormir contents i acompanyats, esperançats, amb ganes de demà, així que no anem pas malament.....

Una abraçada plena de llum, amor i llibertat!!!!!!!!!!!!!!!!!

Al final, el comentari, m'ha sortit una mena d'"Inici de càntic a la taberna" en prosa dolenta.
;-)

CARLES ha dit...

HOLA GUAPISSIMA,
MOLTES GRÀCIES
M'HA ANAT MOLT BÉ EL TEU COMENTARI. DE FET AHIR ESTAVA FORÇA BÉ, LES COSES HAVIEN ANAT COM HAVIEN ANAT, PERÒ ERA I SÓC CONSCIENT QUE EM DONAT UN PAS ENORME CAP A LA NOSTRA LLIBERTAT.
AHIR, EL 29N ME'L VAIG PASSAR ANIMANT A TOTHOM QUE ES SENTIA DEFALLIR I HO VEIA TOT NEGRE. ELS EXPLICAVA QUE NOMÉS UN CANVI DE VELOCITAT NO ENS POT TIRAR ENRRERE NI FER-NOS ABANDONAR.
PERÒ TAL COM VA ANAR PASSANT EL DIA SEMBLA QUE DE TANT ANAR NEDANT PEL DESÀNIM EM VAIG ACABAR MULLANT.
NOMÉS EM VA FALTAR VEURE COM POSEM EN UN ALTAR A UNA SERIE DE PERSONES QUE L'ÚNIC QUE FAN ES GUANYAR-SE LA VIDA JUGANT A FUTBOL, RENUNCIANT AL SEU PAÍS SI CAL (EL BOTIFLERISME ESTÀ MOLT BEN PAGAT).
AHIR A LA NIT VAIG VEURE UN POBLE VENÇUT,SUBMÍS,BORROS PER QUE ENS ESTEM DIFUMINANT, UN POBLE FELIÇ PER QUE UNS PERSONATGES EN CALÇA CURTA VAN FICAR CINC COPS UNA PILOTA EN UNA XARXA, I AVUI A PAGAR 60.000.000.-€ UN ALTRE COP AL PAIS QUE ENS ESTÀ DESTRUÏNT, PERÒ NO PASSA RES, COM AIXÒ PASSA CADA DIA JA ESTEM ACOSTUMATS.
EL PROPER QUE SE'M QUEIXI DE LLISTES D'ESPERA ALS METGES L'ENGEGO A LA MERDA.

I ARA ESTIC RECOSTRUÏNT, POT SER EM CALIA PARAR A PENSAR, A REFLEXIONAR COM DIU LA STÀS EN EL COMENTARI D'AQUÍ SOBRE.
SEMPRE HE ESTAT CONVENÇUT DE QUE TARD O D'HORA SEREM LLIURES. I HO SEREM, SEGUR QUE HO SEREM I SERÀ MALGRAT ELS CATALANS.

M'HA TOCAT ALLÒ QUE NO SONA UNA MICA QUE UN TAL Sr.MAS TINGUÉS RAÓ. O PART DE RAÓ, QUAN DEIA QUE SOM UN POBLE IMMADUR I AIXÒ HA QUEDAT DEMOSTRAT QUAN AQUEST POBLE L'HA ESCOLLIT A ELL PER DUR EL PAÍS,PER QUE CONTINUII UTILITZANT-LO COM SI FOS UNA EMPRESA ON GUANYAR-SE LES GARROFES.

ARA MATEIX, ESTIC PROCESSANT, ESTIC INTENTANT ENTENDRE PER QUÈ TOT HA PASSAT AIXÍ, PER ALGUNA COSA HA DE SER, POT SER PER ACABAR-NOS DE DESPERTAR A TOTS AMB LES OSTIES QUE ENCARA ENS HAN DE DONAR.
AIXÍ QUE AQUEST POLBE AL QUAL PERTANYO,QUE MÉS QUE IMMADUR AMB ELS ANYS D'HISTÒRIA QUE TENIM ÉS UN POBLE SENIL I ARA INCAPAÇ D'ENSENYAR ALS SEUS FILLS ALTRE COSA QUE CONTINUAR SENT ESCLAUS, ...QUE SINÓ L'AMO S'ENFADA.

RES NECESSITO UN TENPS PER POSAR-ME LES PILES I TORNAR A LA TRINXERA, PER QUE TENIM LA RAÓ I PER QUE M'HAS RECORDAT QUE NO ESTIC SOL, QUE SOM UNS QUANTS, POQUETS PERÒ I SOM. I LA LLUITA VIST LO VIST ESTÀ EN MANS DE UN TANT PER CENT MOLT MINSO DELS CATALANS.
LLUITAREM I SI HEM DE SER ELS ÚLTIMS, HO SEREM DIGNAMENT.

UNA ABRAÇADA ENORME, I REPETEIXO MOLTES GRÀCIES NÚRIA

Nur de Catalonia ha dit...

Entenc la teva decepció, en el fons, jo tmb m'hi vaig sentir, però no vaig voler donar-hi més voltes a partir del moment que les unions no van possibles. Tots hem tingut l'oportunitat d'escollir lliurement i sobre tot, hem escollit allò que ens feia sentir millor amb nosaltres mateixos, i aquesta és la raò de la nostra decepció,(per això tentenc), però tmb hem de ser capaços de mirar-ho positivament, doncs tot i que podíem haber guanyat més, hem guanyat, ens agradi o no i el vaixell de la indepedència s'ha posat en marxa i ja no es pot aturar.
Estic segura, malgrat sigui en Mas, ho farà amb responsabilitat, tot i que no vulgui reconèixer la independència, però dins seu s'en mora de ganes.

Hem de mirar endevant, com deia la Núria tot cambía, tot és etèri. Fins i tot els escons del PP ens beneficíen!!, com més fachendas, més independentistes sorgiràn i estic segura que aquest 4 anys no seràn perduts, ans al contrari aquest vaixell no farà escales per arrivar a l'illa de la llibertat.
A més, a la vida no tot és la política, per sort!! i com tú tmb has dit, som, el poble quí haurà d'anar pressionant i d'això en sabem i a més ens ho passem bé. Si no hagués estat per la política, jo no hagués passat les estones trencant-me el cul que m'he passat al feis, però el millor de tot, ha estat coincidir amb persones amb cos..... i sobre tot ànima.

Abraçades

CARLES ha dit...

UNA ABRAÇADA NÚRIA. LA LLUITA CONTINUA MALGRAT ELS ESFORÇOS DE CONVENIENTS I UNIONISTES, O DIGALI CyU SI VOLS. MALGRAT ELS ESFORÇOS DE JOSÉS I CITIZENS(PP I C's), MALGRAT ELS ESFORÇOS DELS BARONS D'espaÑa (PSOE I PSOEc).
AIXÍ COM ELS INDIS DESENTERRAVEN LA DESTRAL DE GUERRA, NOSALTRES ALCEM LA FALÇ, I LA PORTEM MÉS ALTA QUE MAI, ELS HI DEVEM NO ALS COVARDS QUE ENS ENVOLTEN, SINÓ A TOTS AQUELLS QUE DES DEL 1707 S'HA DEIXAT LA PELL I MÉS ENCARA.
PER QUE PRÀCTICAMENT 300 ANYS DESPRÉS ENCARA CONSERVEM LA NOSTRA DIGNITAT. COM A MÍNIM SÓM UNS QUANTS, ...POCS PERÒ SÍ UNS QUANTS