.
..........
.
Fa un temps vaig entrar a formar part d'una xarxa social. M'hi vaig posar d'una forma un tant escèptica, evidentment vaig començar afegint a la meva llista d'amistats a tos els amics de la vida real que també s'havien afegit a aquest grup social del ciber-espai.
.
Fins aquí tot normal, no era res més del que m'esperava, un lloc on compartir fotos i comentaris amb els amics/gues que possiblement veuria divendres a la nit.
I un bon dia algú que no coneixes et demana amistat, i després de tafanejar el seu perfil, i veure que coincideixes en gustos, en política... l'acceptes.
.
I ara com qui no vol tinc un bon grapat d'amics/gues que no he vist mai, amb alguns pràcticament no interactuu, però el que expliquen es força interessant, i allà estant; d'altres han acabat sent ben diferents a com em pensava que eren i aquests en curt desapareixeran del cercle d'amistats, seria de tontos forçar-se a ser amic d'algú que en realitat no t'agrada pel motiu que sigui. També tinc qui des de la seva forma "happy" de viure es fot sempre pel mig tot desbarrant, però com que no hi veig mala fé, permetré que continuï incordiant.
.
I per últim hi són els/les que m'aporten molt. Molt més segurament del que es pensen. Aquests/es (que són poquets/es) els considero realment amics/gues, tot i que mai ens hem pogut donar la mà ni fer-nos una abraçada els/les sento molt aprop. Tant que en moments com ara sento una mica d'enyorança.
.
Mai hagués imaginat que aquest invent del ciber-espai tingués aquesta capacitat tant bèstia de trencar distàncies, i reduir-les tant, fins al punt que de cops em sembla sentir la respiració de qui esta a l'altre banda de la pantalla. Puc dir, que tinc amics/gues íntims/es que no he vist mai. Que curiós com evolucionem els humans i com és de vital la necessitat de comunicar-nos.
.
D'aquí uns dies tornaré a la xarxa, de fet ja en tinc ganes. Però primer vull posar ordre en el meu "tetrix" mental reevaluar certes coses i seguir endavant.
.
Que bé fa sentir-se el saber que no estàs sol, que la teva manera de veure la vida, de valorar les coses, de sentir el meu país petit i oprimit, fins hi tot d'estimar..., que bé saber que hi ha que ho comparteix i ho entén.
.
A tots ells i elles l'abraçada més forta que mai us haguéreu pogut imaginar i un petó tres cops enorme.
GRÀCIES!!!
.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
5 comentaris:
Tots hem tingut la sensació de respecta quan per primer cop entres en el espai internauta. Tampoc ens haguesim pogut imaginar els llaços que mitjansà la pantalla del pc ens poden unir, o fins i tot distanciar, però aquesta és la "realitat" virtual i sincera de les ànimes que no es conformen amb alló que els diuen. La qüestió és descobrir ( si hi estàs interessat) el que hi ha d'arrera de cada paraula i persona que l'escriu. Les experiències dels altres, tmb són les meves experiències, és un altre manera de interaccionar amb persones, tot i que la pantalla a vegades desinibeix.
Abraçades
MÉS QUE DESHINIBIR-NOS CREC QUE EL FACTOR CLAU ÉS QUE EL TRENCAR EL GEL ES FA MÉS FÀCIL PER QUE TOTHOM ESTÀ PREDISPOSAT A CONEIXER, NI QUE SIGUI DE FORMA VIRTUAL A D'ALTRES.
I AIXÒ ÉS BO, SEMPRE QUE NO PERDEM L'EQUILIBRI.
I COM TENIM LA CAPACITAT DE FER SERVIR EL NAS, DIGUEM-LI INTUICIÓ. AL FINAL ET QUEDES AMB QUI REALMENT T'APORTA COSSES I ET FA SENTIR BÉ.
ES UN MÓN MOLT INTERESSANT, ENCARA QUE MAI PODRÀ SUBSTITUIR A UNA MUNTANYA, A UNA FLOR, A UN RIU, NI UN OCELLET.
PER NO PARLAR D'UNA ABRAÇADA, QUE PER MOLT QUE L'AGRAÏM EN LA DISTÀNCIA MAI ÉS COMPARABLE AMB EL SENTIMENT I L'EMOCIÓ DE FER-HO CARA A CARA.
ABRAÇADOTA ;)
;-)
; )
Publica un comentari a l'entrada