...I DE NOU SANT JORDI

Un altre any, una altre diada de Sant Jordi, de les darreres viscudes com a esclaus. La nostra colonització està arribant al seu final.

A la recepció oficial del govern de la Generalitat, no hi ha hagut lloc per l'ostentositat, aquest cop la austeritat ha marcat l'acte de Sant Jordi. Un cafè pels convidats i  endavant que no hi ha més... la crisi  senyors,  la crisi.

OOooh!!! ...i una imatge per recordar, el senyor Artur Mas, indigne president de la Generalitat, recordant-nos amb cara d'amargat la seva cantarella del pacte fiscal, no sé si és pot ser més farsant o més il·lús. Però aquest cop la tornada de la cançoneta li feia tremolar les cames, ens diu que si l'Estat espanyol intervé el govern de la Generalitat, hi hauran eleccions anticipades. De cop m'ha vingut la imatge de Mordor estenent la seva ombra fosca per tot arreu, que petit i roïn  m'ha semblat el president.

Igual es pensa aquest home que se l'escoltaran a espaÑa, si quan se'l miren el veuen amb un barret de picarols saltant al costat del que mana pidolant una engruna. Podria passar a ser l'home que va proclamar el retorn a la llibertat d'un país que porta tres-cents anys ocupat, vilipendiat, oprimit, en un intent d'anorreament constant i la seva covardia el portarà a no ser ningú, a ser el mateix ningú que és ara. 

Ja us dic un president indigne, que torna a amenaçar amb l'espasa de les retallades que afecten el bon funcionament i la vida quotidiana del poble en lloc de dir PROU!!!  i plantar-se d'una puta vegada. Sap de sobre que amb la quantitat  que l'estat espanyol ens roba cada any ens en sortiríem força ràpid, però no, no es plantarà, per fer això s'ha de tenir valor i dignitat. I el senyor Mas això no sap ni que és.

El temps precipita els esdeveniments, hi haurà canvis molt aviat, més aviat del que molts ens pensem. Cap arbre s'aguanta amb les arrels podrides, cap casa dura si els fonaments són de sorra com ho són a l'estat espanyol (ja ni els països sud-americans el respecten -Argentina vs Repsol YPF).

I el drac s'ho mira, ara ja gran assegut al seu sofà, recorda aquell Sant Jordi que era amic seu, per cert ja en fa molt que va morir i al seu enterrament només hi era ell, quantes voltes que dóna la vida i com ho simplifica tot la mort. Com li hagués agradat al cavaller veure com la mala sang del gallinot imperialista se li està podrint a les venes i ja veu el seu final.

En record de la epopeia de dos amics que jugaven a enfrontar-se per aconseguir els favors i l'amor d'una amiga comuna, s'ha anat forjant una llegenda i el drac mai va desmentir que tot havia estat un joc, ni en Jordi, ni la noia de la que no en sabem el nom. I la capacitat de la gent per distorsionar l'informació aquest cop ha acabat donant uns fruits impressionants i inesperats, una festa d'amor i cultura

...LA FESTA DE L'AMOR I LA CULTURA simbolitzada amb llibres i roses que s'escampen pel país com si es tractés del desbordament d'una emoció continguda. 

Tot ho amara l'olor de rosa i les lletres dansen pel carrer, el poble s'encamina cap a la seva llibertat i els polítics continuen defraudant mentre s'empassen la fel amb un somriure postís.

VISCA SANT JORDI!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

I ...SOBRE TOT VISCA EL DRAC QUE TÉ LA SANG MÉS NOBLE I DIGNE QUE ES POT TROBAR. TANT DE BO TOTS PORTEM UNA GOTA DE SANG SEVA BARREJADA AMB LA NOSTRA D'ON TREURE EL CORATGE QUE ARA ...JA!!! NECESSITEM

.