UNA OCUPA A L'ÀTIC

Recordo la distància zero entre nosaltres,
la pell frec a frec.

Recordo l'olor suau i natural del teu cos nu,

sota la tènue llum vermellosa d'una bombeta vacil·lant.

Les teves mans, els teus llavis, els teus ulls,

ho tinc tant pressent que em sembla continuar besant-te.

Cuixes blanques i suaus,

fantàstics pits coronats amb crispetes rosades.

No va haver mai cap t'estimo...

així i tot et vas quedar clavada en mi.

Dolça, ets com una espina al cor

amb la que s'ha de conviure.

Els cabells llargs et tapen la cara,

i jo espero no perdre mai la memòria.

.