23 d'abril, brisa de guerres llegendàries entre homes i dracs. De cavallers i princeses sobre camps de roses tacades de sang. D'històries relatades en paper per sobreviure a la memòria de tots.
S'acaba el dia, de ple en el capvespre, el present en un metre quadrat de terra, el passat darrera una cantonada, i el futur per descobrir darrera la seva mirada.
Temps i espai es conjuren per refrescar-me els records de qui voldria oblidar. No entenc res i vull entendre. Per què tot és com és?
He d'apagar una flameta que dins del cor tinc guardada, no sé pas per que resta encesa, quin sentit té si em dificulta avançar.
M'hauré d'encomanar al drac, que del sant i cavaller no me'n refio...
...Aaiii... i la princesa no em vol.
Bé, un altre any que em consolaré llegint un bon llibre sota el llum daurat d'un tranquil racó de casa. I la rosa fent companyia en un gerro a sobre la taula, com que no hi ha hagut destinatària gaudiré jo de la seva bellesa. Una forma d'adaptar-se.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
1 comentari:
gfctdytjy
Publica un comentari a l'entrada