REFLEXIONS EN CALENT

De vegades s'escapa la vida davant de la nostra impotència. És frustrant aquella sensació davant de qui estimem sense poder fer-hi res, com l'aigua que s'escapa quan la volem retenir entre les mans gaire estona, i per molt que ens esforcem se'ns acaba escolant entre els dits.

Hi ha persones que senzillament fan el món més bonic, i la seva mort ens treu a tots una mica de llum. Deixant-nos així una mica a les fosques, i una mena de buidor que només el temps, els records i l'esperança  acabaran mitigant. 

No cal que ho digui, però de tots és sabut que cal continuar endavant, ens toca viure i és el que hem de fer, però com un tatuatge durem per sempre més amb nosaltres aquells que ens han deixat emprenta, a aquelles persones que amb la seva excepcionalitat s'han fet amb un racó de la nostra ànima.
Tinc la sensació que vaig fer tard un cop a la meva vida. Potser havia de ser així.



.