HE SORTIT A GRATAR GRANIT

.
......
........PIC DE LA RENCLUSA, ITINERARI APROXIMAT
........VIA ESPERÓ PICAPEDRA 400m V
.
Aquest cop ens hem apropat a Pirineu a
escalar en via desequipada.
.
......
......BIVAC AL PLA DE SENARTA
.
Ho hem de fer més això, ...ens falta rodatge,
però l'entorn i el medi dur del granit del
Pirineu, del nostre estimat Pirineu, ja ens està
demanant que tornem.
.
.............
..INICI DE VIA....................................SUPERANT EL V
.
...I ho farem aviat.
.
.
+ AQUÍ

Pink Floyd - Another Brick in the Wall

SORT QUE ELS MESTRES
HAN CANVIAT.

NOSALTRES NO NECESSITEM
EDUCACIÓ, NI CAP TIPUS DE
CONTROL SI S'ADMINISTRA
AMB VIOLÈNCIA.

...I ARA, AL SEGLE XXI A
LES ESCOLES, ES FORMEN
PERSONES?

ES PREPARA GENT PER QUE
TINGUI CRITERI PROPI?

O SIMPLEMENT FABRIQUEM
TOTXOS PER COL·LOCAR-LOS
EN EL MUR I FER MÉS
ENORME EL LÍMIT.

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( III )

.

(Assatjament sexe-sentimental d'un metre
cúbic -III-)


...
...................A LA FÍ, LLIURE COM L'ARALE
.
.
El Metro Cúbic continuava fagocitant espai a totes
hores.
Ja no hi havia prou amb els horaris del club, ara no
contenta amb això també enviava cartes perfumades
al nostre amic, cartes que compartia amb els seus amics
del club al temps que els hi demanava ajut per sortir
d’aquell malson...i dintre del drama..., doncs vinga, tots
a riure de la situació que estava vivint en Rassel, i ell
rient i desesperat alhora.
La White (Metro Cúbic) no captava ni directes ni
indirectes, no captava res, ...ja ni directissimes amb
mala llet, ella en el seu núvol rosa i perfumat.
A casa del nostre amic no parava de sonar el telèfon, ja
no s’atrevia ni a agafar-lo. Sempre contestava a les
trucades sa mare, i deia que en Rassel no hi era, ...mai hi
era, per ella NO. La situació es tensava.
En Rassel ja feia uns dies que no reia, allò començava a
ser un problema seriós, seriós. Fins hi tot es va plantejar
arribar a l’agressió física, estava desesperat.
Quan ja tot semblava no tenir solució, aleshores és quan
es va fer la llum en el món del nostre amic.
Aprofitaria una sortida col·lectiva anual que es feia
oberta a tots els socis del Club on anàvem a escalar,
caminar i d’altres activitats varies, sense deixar-nos la
drogo-festa alcohòlica de cada any. Era aquest el
moment, i el lloc no podia ser més indicat, el mateix on
havia començat tot.
En Rassel va pactar amb la germana d’un amic que li fes
de núvia durant tot el cap de setmana. Carinyo amunt,
carícies avall, petonets... inseparables, ni per dormir. I tot
això, clar, sota l’atenta mirada del Metro Cúbic, això sí, on
hi havia hagut passió ara no sabria descriure que hi havia,
però si les mirades fulminessin, el nostre amic Rassel ja
faria uns quants anys que seria un tió negre i ben rostit
passejant pel món tenebrós on l’haurien enviat.
Però va funcionar White va desaparèixer del Club, es
van acabar les cartes, les trucades de telèfon i pels amics
s’havia acabat la tragicomèdia.
No sé si això és un final feliç per la primera CRÒNICA
DE'N RASSEL, però el que és segur és que és un final.

RETRO...

.
.
RETRO...CEDINT EN EL TEMPS
.
.

......
........CARLES & CARLES,
........PASSANT-S'HO MOLT BÉ
.
.
-

Era un cop al 1993 uns companys que se'n van
anar a escalar a Montserrat, concretament a la
Via Badalona al Gorro frigi. Carles Segú i jo
gaudint del plaer de l'escalada.
.

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( I I)

........
.

.

(Assatjament sexe-sentimental d’un metre

cúbic -II-)

.

.

De bon matí en Rassel es va llevar amb força mal

de cap, sort que ja havia escalat el dia anterior per

que avui es trobava fatal, massa "txupitos" de whisky

per rematar el sopar allà a Cal Robert..., quan de

sobte presenteix una mirada. I així era, es girà ràpid

i allà tenia dos ulls de passió clavats en ell.
Merda...!!! va pensar i va estar a punt d’exclamar.

No havia sigut un mal son. No va donar cap mena

d’importància a l’impuls no frenat de la nit anterior.

Convençut de que tot acabava allà en aquell precís

moment. Però aquells ulls li feien pujar un calfred per

l’esquena cada cop que hi pensava. I les seves sospites

van acabar fent-se realitat, White no perdia pistonada,

sempre hi era, estava a tot arreu menjant-se l’espai del

nostre amic i convençuda que en Rassel era l’amor de

la seva vida.
Per si això no era poc, aquesta situació es va convertir

en la comèdia quotidiana, en el reality show del Club

socio-esportiu al que en Rassel pertanyia, i vist i no vist

la White ja s’havia fet socia del club.
En Rassel m’ho va resumir així:

ASFIXIANT!!! ... EM TREU DE POLLAGUERA...
... JA NO SE COM DIR-LI, AJUDEUMEEEEEEE!!!

La veritat és que estàvem rient força a costa

d’aquesta persecució tant descarada, i el nostre amic

cada cop més estressat, i la poc agraciada White va

trigar poc a tenir un sobrenom o dit més correctament

pel que fa al cas, malnom... i va passar a ser coneguda

per tots els del Club com a “metro cúbic”. Encertadissim

per cert aquest malnom, l’hi va posar un antic membre

del Club llarg i prim, mentre fèiem una cervesa en un

bar a sota d’una muntanya-santuari on sovint anavem

a escalar.

.
............

.

.

..
CONTINUARÀ LA SETMANA VINENT......!!!

.

.

DOBLE RACIÓ DE BOIRA AMB CIRERETA DE LLAMP

.

.
.

... .......
....TOT CORATGE, MINES AMUNT..........I JO AL DARRERA...
.
Al mal temps bona cara, i valor, i optimisme, que mentre

no plogui tirarem amunt i si comença a ploure doncs avall.

I com que només han sigut quatre gotes entre la boira,

aquí dos valents han tirat amunt i s'ho han passat molt bé.

.

........................
...............................ENCARA NO PLOU? DONCS CAP

...............................A LA SEGONA REUNIÓ.

.
Una miqueta de fred, una miqueta d'aigua, molta boira i

un llamp acompanyat d'un senyor tro espetegant al cim

del costat.

.
.
.
..........

....CONCENTRAT A LA REUNIÓ............SORTINT DE LA BOIRA
.
Sort que ja érem al cim, fent-nos la foto de rigor.

Recollim la càmera i les cordes i ajudats per la baixada

i sumant-li la força de gravetat d'aquest planeta en un

moment ja érem avall al cotxe canviant-nos ràpid per

salvar- nos de l'aigüat.

Una escalada interessant avui, la roca diferent (pissarra),

noves sensacions entre les mans, sumant-hi a això que

hem escalat per que l'hem posat empeny (el dia no

acompanyava gens) el resultat final, com gaire bé sempre

molt gratificant.

És el que té el món de la roca que s'espandeix en vertical.

.
.

.........................

.................................EN BILLY NO HI PODIA FALTAR

.

.

........

..........AQUESTES SÓN LES CARES QUE QUEDEN QUAN VEUS

..........UN LLAMP AL TEMPS QUE SENTS UN TRO JUST AL

..........CLATELL MENTRE ET FAS UNA FOTO

.

.

FOTO DE CIM FELIÇOS COM SEMPRE I A CÓRRER

QUE LLAMPEGA I ESTEM A MAL LLOC.

.

.

.

+INFORMACIÓ SOBRE LA VIA AQUÍ

..

.

.

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( I )

.

.

.
.


(Assatjament sexe-sentimental d’un metre
cúbic -I-)

Temps era temps quan encara érem joves, en un
poblet a prop de la mar Ainar Retidem, hi vivia el
jove Rassel.
Era un jove tranquil i nerviós alhora, un home arrelat
a la seva terra i al mateix temps aventurer, seriós i
desenfadat. El jove Rassel desenganyat de l’amor va
buscar consol en l’adrenalina que certs esports li
proporcionaven, i per apaivagar el dolor cada cop en
va anar practicant més i amb més risc.
I això el va portar a fer cursos per perfeccionar
aquests esports que tant li aportaven...
Va començar per un d’alpinisme i després un
d’escalada en roca... i amb l’aprenentatge encara s’hi
va trobar més.
Tot anava com una seda, vivia la muntanya amb els
amics, i intensament. Esport, romanticisme i aventura
tot ben barrejadet per convertir-se en una forma de
vida.
En un curs d’esquí va conèixer dues noies, una de
guapissima que es deia Esper i un altra que no
catalogarem que es deia White Consolation . Amb
l’Esper va flirtejar però va desaparèixer de la seva
vida tant ràpid com va entrar. I sabeu qui no va
marxar ni fregant amb dissolvent..., doncs sí, l’heu
encertat, la poc agraciada i també rara White.
La White s’havia aferrat a la vida del nostre amic
Rassel, i per acabar-ho d’arreglar el nostre company
en una nit de disbauxa alcohòlica li va fer un petó
d’aquells de cargol abans d’anar a dormir. Poc es
pensava en Rassel que aquest fet li complicaria tant
la vida durant uns mesos.
.
.

CONTINUARÀ LA SETMANA VINENT........

.

.
................
.................SI COM A MÍNIM AGUÉS TINGUT AQUEST

......................TIPUS... ENCARA... PENSÀ EN RASSEL

.

.

CONTRUINT EL PROPI FUTUR

.
.

.
.
.
Contemplem la possibilitat de què els pensaments
són el principi de la creació.
Amb un pensament inicial, treballant-lo, insistint-hi,
aconseguirem materialitzar-lo. No podem construir,
crear, res sense abans haver-lo pensat.
El pensament és l’inici, és el punt de partida, l’embrió.
El treballar mentalment el pensament, donant-li un
caràcter positiu és el camí, el creure fermament en
ell és la fe en tu mateix. I el resultat final és la
materialització d’aquest desig-pensament en quelcom
tangible, en una realitat.
Pensem que volem ser i ho serem. Pensem que volem
tenir i ho tindrem..., pensem en qui i amb qui volem
compartir la vida i així serà.
Som poderosos i tenim el nostre futur a les nostres
mans.

NO US HI CÀPIGA CAP DUBTE...
.
.
.