DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 15 de juliol de 2008

CRÒNIQUES D'EN RASSEL ( I I)

........
.
.
(Assatjament sexe-sentimental d’un metre
cúbic -II-)
.
.

De bon matí en Rassel es va llevar amb força mal
de cap, sort que ja havia escalat el dia anterior per
que avui es trobava fatal, massa "txupitos" de whisky
per rematar el sopar allà a Cal Robert..., quan de
sobte presenteix una mirada. I així era, es girà ràpid
i allà tenia dos ulls de passió clavats en ell.
Merda...!!! va pensar i va estar a punt d’exclamar.
No havia sigut un mal son. No va donar cap mena
d’importància a l’impuls no frenat de la nit anterior.
Convençut de que tot acabava allà en aquell precís
moment. Però aquells ulls li feien pujar un calfred per
l’esquena cada cop que hi pensava. I les seves sospites
van acabar fent-se realitat, White no perdia pistonada,
sempre hi era, estava a tot arreu menjant-se l’espai del
nostre amic i convençuda que en Rassel era l’amor de
la seva vida.
Per si això no era poc, aquesta situació es va convertir
en la comèdia quotidiana, en el reality show del Club
socio-esportiu al que en Rassel pertanyia, i vist i no vist
la White ja s’havia fet socia del club.
En Rassel m’ho va resumir així:

ASFIXIANT!!! ... EM TREU DE POLLAGUERA...
... JA NO SE COM DIR-LI, AJUDEUMEEEEEEE!!!

La veritat és que estàvem rient força a costa
d’aquesta persecució tant descarada, i el nostre amic
cada cop més estressat, i la poc agraciada White va
trigar poc a tenir un sobrenom o dit més correctament
pel que fa al cas, malnom... i va passar a ser coneguda
per tots els del Club com a “metro cúbic”. Encertadissim
per cert aquest malnom, l’hi va posar un antic membre
del Club llarg i prim, mentre fèiem una cervesa en un
bar a sota d’una muntanya-santuari on sovint anavem
a escalar.
.
............
.
.
..
CONTINUARÀ LA SETMANA VINENT......!!!
.
.