DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 8 de gener del 2009

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY

.
.

LLAC DE LAUVITEL 1550m


Ja he estrenat l'any muntanyisticament parlant. El primer dia d'aquest any acabadet d'estrenar, carregats amb corda, ferros i esquís vam partir contents i feliços direcció als Ecrins, la Neus, el David, en Jordi Martinez i jo.

Arribats a lloc, i instal·lats al refugi "Le camp base" a Les Fréaux, decidim que la pressa de contacte amb el gel la faríem al llac de Lauvitel (lloc molt bonic i tranquil) on després de tres hores d'aproximació escalem dos dels tres llargs de la via Complexe et Ysengrin, no anem gaire ràpids i un cop més ens enganxa la nit. És bonic el cel amb estels des dels Alps. Desfem l'aproximació a les fosques. Ha sigut un bon i gelat dia de gener.

L'endemà, matinem i ens posem a La colère du ciel, que no té aproximació amb els ànims d'acabar de dia, però encara que sembli mentida en nosaltres, tampoc l'acabem i se'ns torna a fer de nit. Indiscutiblement som uns cracs.

El tercer dia en David i la Neus se'n van a esquiar a La Meije i el Jordi i jo ens dediquem a fer turisme, i a investigar les cascades que queden a prop del refugi. Això és un paradís de glaç, i he de reconèixer que la majoria de cascades em posen els pels de punta no més de veure-les.
El darrer dia anem a fer una miqueta més el ganso punxant glaçons sense dificultat, cremem els últims cartutxos per amortitzar el viatge, i després de dinar ens tornem cap a casa. Que era nit de reis, i si volíem regals no podíem badar.


Ahh!!! un gran reconeixement als piolets "Axar evolution revolution plus" d'en Jordi, pures màquines de punxar gel.
.
.
........
UNA MÉS DEL GRUP A LES.............EL REFUGI "LE CAMP BASE"
TORNADES
.
.
.



3 comentaris:

david soto ha dit...

Quina enveja que em feu.
Enganxa alguna fotiqui en acció per veure el panorama. Salut.

Anònim ha dit...

lo puto gusilussss.

Això si que es començar un any a tope.

Buscador d'Indrets. ha dit...

TAMBÉ VAM ACABAR DE DIA ALGUN DIA!!! SEMBLEM AUS NOCTURNES!!