DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

27/12/07
.

.
VA PER TU SOMNIA TRUITES...
.
.
... I POT SER NO SÓN TAN FICTÍCIES,
SI ESTAN DINTRE DEL MEU CAP.
POT SER DEFORMANT LA REALITAT
LA FAIG MÉS MEVA....
I AL FINAL ÉS EL RESULTAT D'UNA VIVÈNCIA
O ÉS LA VISUALITZACIÓ D'UN DESIG?
.
.
.
QUI HO SAP?
.
.
ACUAREL·LA MEVA 2007

2 comentaris:

Stàs Dixit ha dit...

Podem posar les nostres mans en la tasca noble, sempre disposades a bones tasques.

Les nostres mans, mogudes pel cor i la ment, són instruments beneïts per a la construcció d'un món millor.

Mans que acaricien amb afecte als fills de l'infortuni.

Mans que prenen altres mans, ensenyant i consolant.

Mans que netegen ferides ...

Mans que sostenen en el combat ...

Mans plenes de durícies dels que no temen el desafiament del treball ...

Mans delicades que puntegen cançons, alegrant cors ...

Mans que signen lleis justes ...

Mans que socorren ...

Mans que emparen ...

Mans que no paren ...

Les mans invisibles dels amics espirituals que ens sostenen.

"Encara que mai vinguis a necessitar de dues mans transformades en palanques de socors, pots i has estendre les teves, perquè el dolor dels altres no permetrà, encara que ho vulguis, la propagació dels teus somriures."

CARLES ha dit...

COM LES MANS QUE DONEN FORMA A L'ARGILA.
LES MATEIXES QUE COLPEGEN I ACARONEN.

SÓN LES MANS EXPRESIÓ DELS MEUS ESTATS.

AL TANCAR-LES FEM UNS PUNYS, I AMB ELLS ANEM A LA LLUITA.

JUNTANT-LES RÀPID APLAUDIM, UN RECONEIXEMENT.

I AMB SUAVITAT TOQUEM QUI ESTIMEM I AQUÍ ÉS QUAN PARLEN. I DIUEN CLARAMENT...
SÓC AQUÍ.
.
.
.
UN PETONARRO STÀS, M'AGRADAT MOLT EL TEU COMENTARI