DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 19 de març del 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
.

.
..
.........................
LA FEBRE
............................................. de
.................................WALLACE SHAWN
..........................................direcció
................................CARLOTA SUBIRÓS
.
.
Crònica crua i esgarrada, dos mons coneguts posats cara a cara. I en mig del dos mons, una persona que navega en l'autocrítica. Una persona que analitza la societat actual, i deplora al ser conscient de la facilitat que té el grup de gent al que pertany, la gent benestant, de girar la cara a les atrocitats que es cometen contra el seus iguals, però pobres.
.
Aquesta consciència de la injustícia, aquest buscar excuses per apaivagar el seu malestar, per no atrevir-se a fer res i continuar seguint les regles que van gestar els seus avantpassats. Les mateixes regles que ara li donen un estatus privilegiat, sobre tot privilegiat si pren com a referència als altres, els marginats, els oprimits, ...els pobres, aquestes normes són l'origen de la seva lluita interna.
.
La febre de Wallace Shawn, excel·lentment interpretada per l'Eduard Farelo, és totalment recomanable. Et fa reflexionar sobre com d'hipòcrita pot arribar a ser la societat. Et fa ballar en la frontera del dubte, et fa bacil·lar en el límit d'haver de prendre una decisió complexa, ...què està bé i que esta malament?
.
Però millor aneu-la a veure i trèieu la vostra pròpia conclusió.
.
.
.
+ sobre LA FEBRE
.
aaA!!! ...I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.
.

dilluns, 15 de març del 2010

COMENCEN A BUFAR...

.
.

...
.
....
.
Ja estem al març i comencen a bufar vents electorals. Si aquest senyor que està de president al govern de Catalunya no avança les eleccions, encara ens queda un any per decidir mitjançant el vot qui haurà de portar les regnes del país durant la propera legislatura.
.
I en aquest temps, tot un any, poden passar moltes coses. Ja estan començant a sortir enquestes. Respecte als resultats del 2006 sembla que CiU està per davant de la resta de partits i en lleuger augment, que el PSOE de Catalunya es manté practicament igual, que ERC baixa, IC-V es manté practicament igual, el PP baixa una miqueta, possibilitat que REAGRUPAMENT aparegui en el panorama governamental amb poca representació, i els CIUDADANOS desapareixen.
.
Sembla que als enquestadors de torn no els interessa el més mínim el que pugui fer en Laporta ni alguns partits de dreta i ultra-dreta.
.
La veritat, no sé com prendre'm aquests resultats d'aquestes enquestes, doncs m'atreviria a dir que la posició d'aquests diaris és molt espanyola.
.
El que si que tinc bastant clar és que els partits de sempre invertiran molts esforços en desacreditar qualsevol opció independentista. És més, en contra d'aquesta opció no renunciaran al joc brut, a les males arts per intentar aconseguir els seus propòsits. No oblidem que els principals mitjans de comunicació estan controlats per ells.
.
Així doncs tinc la sensació que ens espera un any molt animat, on la cutre-política actual assolirà uns nivells altissims, per una banda i per l'altre banda tindrem la creació d'una opció independentista, una opció que serà atacada, insultada i desacreditada, objectiu de tots els partits polítics ara existents i el pitjor és que ho faran només per mantenir-se al poder o el més aprop possible i continuar subjugats a aquest estat-nació que és Espanya que ens obliga a la incompetència i el provincialisme i que si aviat res no canvia ens durà a la desaparició.
.
Se m'acuden unes quantes possibilitats per intentar mantenir-se al poder a tots aquests pro espanyols arribant a unes convinacions tipus PSOE-CiU, PP-CiU, PSOE-ERC-IC·V, PP-PSOE, ..., ja se sap tot pel poder i en extensió per Espanya.
.
Espero però que cap d'elles triomfi, i que l'opció independentista sumi el màxim possible de partits i opcions i així aconseguir una representació majoritaria al parlament per poder començar a caminar d'una vegada.
.
No deixo d'estar intrigat, tant per la forma com es pugui arribar a cohesionar la opció que ens ha de dur a la indepèndencia, com per quin serà el nivell de botiflerisme que arribaran a assolir els partits que ja ens tenen acostumats al seu botiflerar.
.
....
.
.
..................
.
..........
.
I QUANTS MÉS ES SUMIN MILLOR...
.
.

divendres, 12 de març del 2010

PENSO...

.
.
.
................
.
.
I primer de tot fou un pensament, i així es va començar a crear absolutament tot. Sense el poder d'un pensament inicial a hores d'ara no existiria la roda, ni el cotxe i no parlem d'avions.
.
Sense un pensament previ no hi haurien hagut pintures a les cavernes. Segurament mentre algú mirava el foc cap ficat en la vida quotidiana o en l'experiència del dia acabat de viure, se li va ocórrer plasmar-ho a la paret. Potser ho va fer pel plaer de fer-ho o potser ho va fer per deixar una lliçó escrita pels futurs caçadors. Tant és, el que no és pot negar és que abans de crear la primera obra d'art, va haver de pensar.
.
.................
.
I en aquest aspecte la evolució no ha existit. Tant ara com als principis dels temps, abans de fer res, abans de crear res, hi ha agut un pensament.
.
..............
.
Per tant el pensament sent l'origen de l'evolució, no ha evolucionat, segueix sent simplement un pensament.
.
Fins i tot l'art casual no és art casual si un cop observat, no se t'acut treure'l de context per que tothom el gaudeixi com a art. Senzillament hauria continuat sent per exemple una simple bota vella en la que hi havia crescut una flor de color blau i groc. I hagués desaparegut sota la pala d'una excavadora que recollint runa l'hagués llençat al camió que l'hagués dut a l'abocador, sumant un gra de sorra més a la muntanya d'escombraries. Que ben mirada i així de lluny sembla un home afligit plorant. Però en realitat no existeix tal home, ha tornat a ser un pensament, un pensament meu. Un altre persona amb tota la seva llibertat pot, tot i pensant, veure simplement una gran quantitat de merda acumulada.
.
Tot i així, en tant que primitiu, no puc evitar pensar abans de pintar, de modelar, de tallar, d'escriure. Sempre acabo pensant abans de fer res. També en l'enamorament, fins i tot en l'enamorament compulsiu... hi ha una espurna de pensament que t'il·lumina.
.
...............
.
Així doncs i per acabar us diré el que penso. I el que penso és que podem aconseguir absolutament tot. Només cal pensar-ho i ser conseqüent.
.
.
.

dissabte, 6 de març del 2010

SERÀ UN ÀNGEL...?

.
.
.
Entranyablement carismàtica,
d'intimitat desbordada.
Arribes com aigua fresca
a boques assedegades.
.
Afectuosa mirada,
i un somriure que s'escapa,
quanta tendresa...
natural, sofisticada,
encantadora, somniada.
.
Tan humana i sensual,
tant bonica, ...irreal?
Dona serena, gran dona
un gran cor que m'esperona.
.
D'una bellesa radiant
d'un humor subtil, curat.
Un Àngel en la mirada
i tota tu un sol brillant.
.
Enamores sent com ets.
Entres dins amb la mirada.
Dos moments i el cor em prens,
ja és tot teu, tu l'has guanyat.
La partida està tancada.
.
.
...........................................CARLES SARTÓ
.
.
.
Per què ets com un pessic de pa acabat de fer, com un tall de fruita fresca per la sed, com una abraçada pel fred.
És per això. Que torno a ser, sense escrúpols un altre cop, dinamitant la poesia des de la base. I de les runes resultants, com bonament puc les escombro, les ordeno i dóna sense remei un resultat diferent, anàrquic completament. Però sempre en el moment i poder també en el lloc, així deixo anar l'amor, el sentiment i em quedo la mar de bé.
Un petó a tots/es, i si heu quedat molt afectats/des per la lectura d'aquesta pseudo-poesia, us puc dur a escalar i així escampareu la boira i us quedarà el cap com nou.
.
Repeteixo un petó for every body!!!
.
.
.PSEUDO-POESIA RESCATADA DEL MEUS PAPEROTS OBLIDATS

dijous, 4 de març del 2010

QUAN GAIA TREMOLA

.
.
........
.
.
Quan la terra ens sacseja, ens deixa ben clar que no som els éssers humans el amos i senyors del planeta. Que és el planeta que ens permet formar part d'ell.
.
Fa uns dies, un terratrèmol devastador de 8.8 graus en l'escala oberta de Richter, amb unes repliques de fins a més de 6 graus. Han sembrat de por i angoixa les terres del centre i sud de Xile.
.
Aquest cop Gaia ha posat a prova al poble Xilè amb el desfermament d'una força descomunal, no només ha ensorrat edificis i s'ha endut unes quantes vides, que sempre són moltes. El terratrèmol ha tocat l'ànima de la seva gent. Moments angoixants els que estan vivint en aquell país, que tants exiliats catalans van acollir en el seu temps. La inseguretat, l'incertesa de retrobar gent que t'estimes, la por. Tots aquells que estant vivint i patint, que comparteixen aquesta sort, o hauria de dir dissort, estan sobrepassats per unes condicions extremes, per uns moments tant extrapolats que fan sortir el millor i el pitjor de les persones, del ésser humà.
.
..................
.
La reconstrucció del país va començar tot just la terra va deixar de tremolar. La solidaritat de la gent, l'amor i aquella estranya sensació que et lliga als llocs on has viscut, on vius, són l'espurna que no deixa defallir i fa mirar al futur.
.
.........
.
El poble Xilè se'n sortirà, n'estic convençut, un poble que li ha tocat viure èpoques molt dures i fosques se'n tornarà a sortir i refarà el seu país, ...i tornarà a ser el país que en Victor Jara va somniar.
.
.
ENDAVANT POBLE XILÈ, LA RECONSTRUCCIÓ ESTÀ EN MARXA!!!
.
.......
.
.
.