El català per mi és molt més que una llengua per comunicar-me. És una bandera identitària, és l'estendard que diu de forma més clara de quina part del planeta terra sóc.
És la forma que tinc de dir a tothom quina és la meva cultura i a quin poble pertanyo, sabeu... la meva forma de ser universal, de ser ciutadà del planeta Terra és precisament sent català, i crec que els ciutadans del món que és consideren de tot arreu, en realitat no són d'enlloc.
El català és la llengua que utilitzo per demostrar respecte a tothom que viu en aquest país considerant-lo un dels meus, no m'agrada pensar que el meu interlocutor/a no entén la llengua d'allà on viu (com a mínim). Seria com pensar que no és prou intel·ligent per aprendre-la, o el que seria pitjor, que no la vol aprendre per que la menysprea, i no li té consideració, creient que és poc més que un simple argot.
El català és la meva llengua i intento viure-la amb la màxima normalitat que em pot oferir un país colonitzat des de fa uns tres-cents anys.
Pràcticament, tothom que conec renuncia al català instantàniament. Jo no ho puc fer, cada dia que passa la nostra llengua està més deteriorada, pràcticament ningú utilitza ja la sintaxi catalana i només es limita a traduir paraula per paraula de l'espanyol al català, i habitualment de forma ben poc acurada. Pot ser demanar un petit esforç per salvar la llengua seria demanar massa.
En certa forma em fan una mica d'enveja, ...renunciar a la llengua pròpia sense problema, no els hi passa factura. En canvi si ho faig jo, sento que m'he fallat i em sumergeixo en un malestar força desagradable, no ho puc evitar, és visceral.
És molt possible, si la cosa no canvia, que la nostra llengua tingui els dies comptats, l'actitut general així m'ho fa intuir. Jo per si de cas seguiré sent com sóc, no vull tenir a la meva consciència la carrega de pensar que he col·laborat en la desaparició de la meva única llengua pròpia ... EL CATALÀ
+-+C%C3%B2pia.JPG)
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
