
En realitat sabem reconèixer el silenci?
Acceptem com a silenci l'inapreciable remor de l'aire entre els arbres, també ho contemplem quan diem silenci de les gotes d'aigua que cauen separades per segons en un petit toll al fons d'una cova.
El silenci és el desgast del grafit del llapis lliscant pel paper... quan escrius en silenci...
Tot plegat, no són més que sorollets. Minsos, minsos... però sorollets.
NO SÉ SI MAI HE ESCOLTAT EL SILENCI... O HAURIA DE DIR... SI MAI NO L'HE SENTIT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada