
Tinc una esperança,
és concreta i meditada
sembla simple i és complexa,
tu hi tens molt a veure.
inquietant situació
m'omple d'angoixa i de vida,
onada d'amor pot ser?
Esvalot dins dels meus somnis
un desig en el meu cor,
la millor de totes ets.
Àngel que habites en mi
lluna plena de les nits,
imagina't tant d'amor
amagat en els meus fets.
CARLES SARTÓ
Una amiga meva diu que s'ha de conèixer a l'autor i les seves circumstàncies del moment per entendre millor els poemes. Doncs bé, jo sóc l'autor d'aquest poema
(podeu veure el meu perfil per fer-vos una petita idea de com sóc i si llegiu una mica el bloc us donarà alguna pista més) i el moment en el que s'ha escrit és ara.
Espero que aquesta informació us ajudi a una major comprensió del meu esforç en la poesia.
Per si això no ha sigut prou us l'explicaré una mica. És un poema de dues estrofes amb rima i mètrica anàrquiques. Podríem dir que és un poema contemporani. Així com en la pintura, la música i la dansa contemporània tot pot semblar anàrquic, en aquest cas, també.
Aquest poema té un missatge més o menys profund i un xic subliminar. Amb aquesta informació crec que podreu gaudir molt més de la meva modesta
aportació a l'univers dels poetes.
Gràcies companys/es per que sé que m'enteneu.
Aquarel.la, apunt. mirant la lluna2002. C. Sartó
2 comentaris:
HOLA CARLES,
JA VEIG QUE VAS DOMINANT, EL MAPA, EL COMPTADOR, LES ETIQUETES,...
ENS VEIEM A LA TARDA
NEUS
carles, has de fer mes difussió de la teva creativitat. No pot quedar-se en aquesta petita parcela d'amics.
apa, a10siau
Publica un comentari a l'entrada