Sóc d'un país petit, i com que és el meu, és fantàstic, el més bonic, el millor, o si més no, és el meu país.
Ara fa 293 anys que vam ser ocupats, invaits, ...i ara, pot ser vençuts... ja no tenim líders. No hi ha polítics amb classe sinó una classe de polítics que ben bé podien passar per politicastres.
...comprenc el desànim?
ja no ho sé, estic cansat. Cansat d'haver d'explicar sempre : Qui sóc, que sóc, d'on vinc... de tenir problemes per parlar la meva llengua, AQUÍ!!! Al meu país...
...queda una espurna d'esperança?
Vull pensar que si. Hi ha gent jove disposada a lluitar. Tenen el meu suport, pot ser ja ens cal una revolució.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
2 comentaris:
Carles, el meu punt "curioset" ha volgut tafanejar en el comentari a l'article i he llegit que havia estat eliminat per l'autor. Hostia!!! , els anys pesant, i ja no llegeixo, junto lletres!!! COLLONS, No havia pensat que l'havies suprimit tú!!!!!!!!. Com si no et conegués....,
Dius que estàs cansat d'haver d'explicar que i qui som, no defallim, sino podràn amb nosaltres, En el dia a dia i en el nostre entorn, podem reafirmar la nostra condició i poc a poc algú si va afeigint.
APA A10 SIAU
Publica un comentari a l'entrada