...TRES, DOS, U, ZERO... I TORNEM A COMENÇAR

.

.
Quatre dies i s'acaba el 2008, i que menys que fer-li un reconeixement a un fantàstic any d'inflexió, on les idees s'han col·locat a sobre de objectius possibles, on cansat de caminar per coberta m'he anat al timó i he començat a reconduir la vida cap a on jo vull... i he trobat en el viatge un somriure segur, un bell somriure que il·lumina.
La velocitat en que s'avança cap al destí la marca l'aire, el vent, i el quant vull desplegar les veles... Si el viatge és bo, si l'objectiu està clar, i no hi ha presa, val la pena viure viatjant a poc a poc i gaudir de cada moment.
D'aquí res entrarem en un altre mar, en el mar del 2009, pot ser hi trobaré aigües tranquil·les, pot ser, aigües enfurismades que compliquen la navegació, pot ser una mica de tot... ...trobi el que trobi, ...un al·licient per viure.
I si la tendència seguix com fins ara, i faré tot el possible per que així sigui... tornarem a viure un altre any molt , molt bo.

Viatgeu... companys/es, ...viatgeu!!!

.

.

...AVUI...

.
.

......
.
.

Embadalit mirant el fum de la barreta d'encens.

Allà, dins de la barreta que es consumeix sense flama, hi ha una energia que la transforma en cendra, un punt vermell que recorre en la penombra la barra de extrem a extrem, deixant en el trajecte una olor agradable, ... avui ha tocat espígol, altres cops sàndal, ... va com va, ... i l'atzar decideix normalment quina olor tindrà la flaire.

Concentrat en el punt roig que crema passo contes del dia. Un altre dia complert. La feina realitzada m'ha deixat satisfet, la dutxa d'aigua calenta m'ha relaxat, com en un ritual de culte al cos i a l'ànima... net per fora i net per dins. Feliç, content.

Marxo, tiro unes cartes al correu, gaudeixo caminant de la fredor de l'ambient, ja és hivern, ... i com m'agrada que faci fred quan toca.

Em trobo com pràcticament cada dimarts amb amics/gues, compartim el moment, parlem i al tard, com sempre ens entaulem una estona per sopar i continuar parlant. De cops de coses serioses, altres cops de coses banals, és igual, el cas és que com més parlem més ens coneixem, i com més ens coneixem més ens acceptem en les nostres diferències, que al cap i a la fi és el que ens fa interessants.

Avui en concret entre abraçades i no abraçades, entre petons i no petons, entre mirades, somriures i encaixades de mà ens hem desitjat bons auguris. Ens hem desitjat bones festes de Nadal, i poc a poc ens hem anat separant, uns a rematar el dia fent un té, uns altres cap a casa... cadascú cap allà on havia de ser.

...I és que tot i no agradar-me, ja estem a Nadal i s'acaba un any, el 2008, què ha estat fantàstic per a mi. I ara comencem un de nou el 2009 en el que es farà tot el possible per que encara sigui millor que l'any que l'ha precedit.

...Així que companys, companyes, amors, amants, i gent diversa que es passa per aquí us desitjo MOLT BONES FESTES DE NADAL I UN MOLT FELIÇ I PRÒSPER ANY NOU 2009

.

QUAN LES NITS SEMBLA QUE S'ACABEN

.

.

........

.

Hi ha un moment de sorpresa, quan les coses prenen un altre camí a l'esperat. Et sorprèn l'aigua quan esperes un bon dia, i una tempesta inesperada et deixa ben xop. Quedes sorprès quan la persona més tranquil·la que coneixes reacciona amb violència d'avant d'una situació insospitada.

I de cops, les sorpreses agradables, les que li posen el granet de sal a la vida, allò inesperat que et sorprèn gratament, tot i que havent-lo desitjat, mai vas acabar de creure't que passaria...

Quan el sol brilla amb més força del que fins ara havia semblat normal, i el cel a voltes és més blau, i la brisa del mar té aquella olor que et lliga a un país i t'accelera el cor al reconèixer-la.

Quan la nit sembla acabada i amb tota la serenor del món marxes satisfet cap a casa, just en aquell moment on la nit s'acaba, grata sorpresa la que et fa viure i reviure, la que et fa acabar xiuxiuejant a cau d'alguna orella... m'agradat... quina sorpresa.

.

....

...................................

.

ELS OPOSATS ES COMPLEMENTEN

.

.

.

Els oposats es complementen, tant com poden arribar a destruir-se. Per tant es tracta de trobar el punt d'inflexió, aquell on es troba l'equilibri.

La llum i la foscor, l'alegria i la pena, la vida i la mort... res tindria sentit, totes necessiten l'una de l'altre.

En l'equilibri trobem la lucidesa, la capacitat d'observar i treure lectures constructives, en aquest punt està el domini, el nostre propi domini, la seguretat i el poder de decisió. És allà on podem escollir; escollir un camí, una forma de vida, escollir a unes persones com amics/gues, ... la parella. Podem decidir què fem amb la nostra vida i quin sentit li donem. és aquí en aquest punt de creació constant on construïm la nostra vida amb seguretat, la seguretat de saber que estem al timó de la mateixa i que no anem a la deriva.

Per això cal alimentar als oposats d'igual manera, per què cap d'ells destrueixi a l'altre creant desequilibri, dolor, patiment...

Necessitem d'igual manera la nit i el dia, el seny i la rauxa, el valor i la por, l'amor i la possibilitat de perdre'l.

.

.

.

..........

.

CRUIXIT

.
.......
.ANAR TIBANT.........................I ANAR TIBANT...
.

Sempre acostumo a sentir-me viu. I quan aquesta sensació baixa faig tot el possible per tornar a sentir-me plenament viu un altre cop i com abans millor.

.
......................
.......................ESCALANT, ASSEGURANT, RIENT...
.

M'agrada sentir-me respirar en la solitud d'un cim, sentir els batecs del meu cor en un pas compromès escalant, o al posar un cargol de glaç al temps que controlo la pròpia por.

.

Aquest cop m'he sentit viu fent escalada esportiva al costat dels amics, tibant, suant, rient, bufant, ...en resum gaudint de tot plegat. i amb el meu pare acompanyant-nos i fent fotos, ...i dient-nos on posar els peus per poder pujar.

.

................................
..................................EL MESTRE FERRAN
..................................ENSENYANT-NOS A
..................................ESCALAR DE DEBÒ
.

El cas és que tant animats estàvem que no vam parar en tot el dia... ni per dinar... i ara us ho puc jurar, em sento molt viu tant viu que em sento tot, vull dir que em fa mal tot, dorsals, tríceps, avantbraços, abdominals. Crec que tinc cruixides fins les orelles ....osti tu!!! que viu que em sento i quin doloret.

.
................................
..................................I PER LA NIT FESTUQUI DE
..................................LA BONA

HE SORTIT A LLISCAR PER LA NEU AMB DIGNITAT

TUC D'ERA SALANA 2.480m.
.
Molt més d'hora del que per a mi és normal he sortit a les meves muntanyes amb els esquís als peus i m'he sorprès gratament al comprovar que encara recordo com estar a sobre d'uns esquís i vendre una imatge prou digne a l'hora.

.
.....
..COMENÇANT LA TEMPORADA ..............PELLS DE FOCA I AMUNT...!!!

..D'ESQUÍ DE MUNTANYA.
.
No es pot explicar el que arriba a omplir el viure acompanyat només d'amics/gues, respectant i respirat la tranquil·litat de la natura en el seu més pur estat silvestre, salvatge, on els cérvols, conills i animals varis deixen petjada sobre la neu per recordar-te que hi ets a casa seva, mentre el trenca l'os vola majestuós per sobre dels nostres caps segur d'ell mateix, segur d'estar per sobre dels humans.

.. ..............

..UNES TRACES FETES............................ART CONTEMPORANI

..FACILITEN L'ASCENSIÓ........................SOBRE EL MANTELL BLANC.
.

I nosaltres saben quin és el nostre lloc ens dediquem a gaudir del nostre país i de tots aquells espais del planeta on puguem arribar i barrejar-nos amb la natura passant a ser uns personatges més en la dansa salvatge de la vida.

.
...............
..................100 ANYS D'ESTELADA

1,2,3,...PAM

.
.
Sota els llençols hi ha una trobada,

on es gestionen amor i riures...

plaer de pell suada.

Temps de passió d'a prop murmurada

i a la mirada una càlida acceptació.

En l'abraçada un moment etern,

i els cors accelerats arrítmicament rítmics

seguint la música dels gemecs.

Pupil·les dilatades s'aguanten les mirades,

...un sol espai-temps compartit,

i frases curtes entretallades.

L'ànima fusionada i els sentits a flor de pell,

petons, carícies, ...un llarg panteix,

sobrealè de somriures guarnit.

Més petons, una abraçada

i seguim desapareguts

ara a sota la flassada.

.

.

................................................... C. Sartó

.

.

He tornat a la pseudo-poesia, feia dies que no m'inspirava, i de cops surt alguna cosa... mai sabrem per què passa això, però és així, no cal ni pensar gaire... estàs treballant i de cop floreix una idea al cerbellet...

poquet a poquet va madurant i quan te'n adones has aconseguit fer un escrit dels que jo anomeno pseudo-poesia.

Vinga, espero que hagi servit per distreure-us.

.

.

HE SORTIT AL TEATRE

.

ELS NOIS D'HISTÒRIA

(THE HISTORY BOYS)

Del dramaturg britànic Alan Bennett

Bé, a hores d'ara he decidit reprendre de nou una vida social més activa, sense voler i per circumstàncies que ara no venen al cas, l'havia reduït a un espai relativament limitat, agradable i confortable, però limitat. I com quan escales que el cos poc a poc et va demanant més, més dificultat, més risc, més sensacions... ara el cos em demanava de fa un temps aquí, desencasellar-me.

I la trucada d'una vella amiga, que no una amiga vella, em va presentar aquesta opció, la d'anar al teatre de tant en tant. He de dir que la idea em va semblar bona, i em vaig estrenar amb l'obra que anomeno al començament, a suggeriment d'ella. I la va encertar de ple.

És una obra dinàmica que dura unes dues hores i quart (que passen volant) amb direcció de Josep Maria Pou. Presenta un "College" anglès on els alumnes s'estan preparant per examinar-se per entrar a les universitats d'Oxford i Cambridge. On els objectius de diferents professors es contraposant en funció de les respectives visions del que ha de ser la docència, formar persones per la vida o preparar gent per aprovar un examen amb la millor nota.

..................

Es gasta un humor àcid, que et fa riure d'allò que és políticament incorrecte fer broma, i aconsegueix mantenir un somriure als llavis dels espectadors al temps que fa una dura critica de la societat actual.

..................

Tot plegat una agradable sensació el tornar a exercir d'espectador de teatre, i ara un cop trencat el límit i amb el xip de les percepcions activat... doncs anar fent cercles més grans que la vida s'ho val, i no té per que ser avorrida.

MÉS INFORMACIÓ "AQUÍ"

Fotografies de David Ruano

HE SORTIT A DESCOBRIR

EUROPA....

SORTIDA DEL SOL DES DE ZBOJNÍCKA CHATA (ESLOVAQUIA)

M'he anat amb tres companys i una companya a veure si la neu que cau més a l'est del nostre país es tant blanca i freda com la d'aquí.

.
................
.UBICANT-NOS A L'ESTACIÓ.....................EN MARXA...
.DE POPRAD
.

I he de dir que no he quedat sorprès.... doncs és exactament igual.

.

......................
......................MORSKI OKO (POLÒNIA)
.
Hem estat deu dies i això ens ha permès gaudir de la pluja, de boscos boirosos, dels colors de la tardor, d'una estoneta de sol. També hem tingut la nostra estoneta interessant de por, intentant pujar al Rissy Stít, per saltar a través del cim des de Polònia a Eslovàquia, quan a mitja pujada comencen ha haver despreniments seriosos de plaques de neu al nostre costat (uns 5m ) transformant-se en allaus de neu humida, que van forçar una reunió d'urgència a racer d'uns rocs on vam decidir tornar enrera per les nostres traces i rapidet.

..............
...PUJANT AL RISSY (POLÒNIA)...........2on. Ref.(POLÒNIA)
.
Tret d'aquesta estona d'adrenalina, la resta va ser força relaxada. On el menjar, el dormir, les agraïdes dutxes i el caminar es barrejaven amb uns riures cada dos per tres. Sí, hem rigut moltissim, pràcticament per tot, sempre hi havia alguna cosa que en segons derivava cap a l'animalada de torn, i ja estàvem... a riure. Quin regust més bo que m'ha quedat d'aquesta trekinada.

....
.UN CIMET, VELKÁ SVISTOVKA...........BAIXANT A STARY
.2.037 metres....................................SMOKOVEC

....
.CERVESA AL BILIKOVA..............I EL MEGA SOPAR!!!
.CHATA
.
...I per desasilvestrar-nos abans de tornar cap a casa ens vam anar a Viena, on vam passar un dia i una nit (no combina malament del tot el vodka i la cervesa).

.....
..AIXÒ ÉS VIENA, I ESTEM.......TÍPIC TRAMVIA, ...I COM EL
..AQUÍ.......................................PANET,TAMBÉ ÉS DE VIENA
.
Una baixada pel Danubi blau des de Viena a Bratislava, l'últim dinar eslovac i a per l'avió de tornada.
.
................
..NAVEGANT PEL DANUBI......................BRATISLAVA
.
.
.

........FANTÀSTIC!!!

HE SORTIT A PROVAR-ME DESPRÉS DE LES VACANCES

.
.Doncs ja ho he fet, he sortit a escalar després d'uns dos mesos sense fer-ho, i m'he posat a prova a la via Amatista (6a) a el Pilar del Segre a Vilanova de

Meià.

.
..................
..................SEGON LLARG (V)

.Via molt maca, tieseta i amb el grau mantingut a totes les tirades. Ens hem sentit bé, com quasi bé sempre que escalem, però ens ha quedat clar que necessitem fer gimnàs, i sobre tot..., sobre tot..  matxucar avantbraç, però molt.

Si hagués tingut una llum per marcar com està de carregada la bateria, l'hagués portat tota l'estona en vermell i fent pampallugues. Buff!!! em faltaven piles... quina por he passat.

.

................

.................EL TERCER LLARG

......................LLARG CLAU (6a)

.

Així que em poso ja a fer gimnàs i enfortir l'avantbraç, ...sabeu que passa, que m'agrada passar-m'ho bé escalant, i quan les forces fallen deixes de divertir-te.

La propera trepada ja estaré més en forma...

Us ho prometo!!!

.

.................

..................AIXÒ SÍ, DESPRÉS D'ESCALAR

.....................SEMPRE VA BÉ UN BON DINAR

.

RESSENYES, PIADES I +FOTOS

.

.

ATENCIÓ... NOTICIA!!! (HAVIA DE PASSAR)

.
.

Ja ho havia advertit fa un temps,que el senyor Cupido no estava en les seves plenes facultats, com per continuar jugant a repartir amor a cops de sageta.

Aquí tenim la prova que buscava..., i queda ben clar que no si hi guipa gens.

Esperem que no s'entesti en continuar la tasca, fins avui per ell duta a terme.

.

......
......L'ACCIDENTAT
Senyor Cupido, faci's i faci'ns un favor, plegui, llenci l'arc, i compris un bastó.

Fotografia del belga Frank Uyttenhove

LA MEVA DONA PERFECTA

.
.
La meva dona perfecta és intel·ligent, és una dona culturalment implicada, i  intel·lectualment preparada.
És una dona simpàtica i divertida, sensual i apassionada, és guapa i de pell clara, i està justament musculada, ben formada.
Té la mirada sincera, i un somriure alegre i viu instal·lat en una boca molsuda, rosada i digne de ser besada.
Ah!!! i evidentment amb mi... ...ideològicament afí.
I així ha sigut sempre, tret d’algun moment de distracció, d’un temps desorientat, ... una estona del passat.
I tornant als meus principis, sent fidel al meu criteri ...
Ja la tinc, ja l’he trobat, és perfecta i m’estima, i n’estic enamorat.

LA CASA DELS MEUS SOMNIS

.
.Sempre he tingut casa meva en el meu cap dibuixada, més de mil cops l’he somniat, i tant l’he desitjada que ara ja la tinc quasi bé acabada.
Una casa amb un gran patí, i una eixida confortable, un espai per treballar, digueu-li si voleu... un taller al soterrani.
També un lloc il·luminat, ben condicionat on poder pintar i dibuixar, o còmodament badar esperant la inspiració.
Havia d’haver i hi és, un altell per recollir-me, per meditar, per pensar i on tenir l’ordinador. Una finestra al món on poder-me connectar.
També un lavabo gran, amb dutxa i banyera, un W.C. i per completar un bidet. Un lavabo ben complert i pensat per relaxar-se en moments ben puntuals. I
un lavabet petitet, de reforç, per si de cas...

.........................

.........................AQUÍ EL LAVABO PETIT

Unes habitacions, i la meva... doncs prou gran, amb diferents tons de llum, diferents intensitats. On tranquil poder llegir abans d’anar-me a dormir. On ben feliç i excitat fer l’amor tot entregat. I on llevar-me cada dia pletòric i enamorat.
Com a les cases antigues una cuina-menjador i una habitació rebost, tot ben pràctic i ordenat, un magatzem de menjar.

....

..I LA CUINA-MENJADOR..........I EL REBOST PEL MENJAR

.Una saleta d’estar, amb llibreria completa, i amb un sofà amb una llumeta per llegir-ne acomodat, història, cuina, novel·la i també algun llibre d’art.
I en el patí un pou de conte, un llimoner i un roser, quatre atzavares ben grosses i un boix grèvol que lentament va creixent, i és que aquest va ser un regal,d’un bon amic per Nadal i al seu costat un enorme romaní que un altre amic em donà, i que cada cop que el veig en ma mare em fa pensar...

.
.............

.............. TOT CONTEMPLANT EL

...............PATÍ DES DE L'EIXIDA

I sempre serà habitada per la família, els amics ...i les amigues, i pel meu amor i per mi, i pot ser tindré canari o un gosset amb pedigrí.

.

...I EM PREGUNTO...

.
.
..UNA NISSAGA PER RECORDAR...

.

.
.
..ELLS SÓN ELS DE SEMPRE... RES NO HA CANVIAT.
.

.

Molts anys legitimen al lladre, i li atorguen
la condició de propietari d’allò robat?

Tres segles legitimen al cruel conqueridor i
li donen el poder per decidir el destí del
conquerit?

Tres segles legitimen a l’invasor i li donen
la condició moral, per jutjar a aquell que es
revela, en busca de la llibertat del seu poble?


Fills de la terra, lluitadors per la llibertat, algun
dia sereu recordats i celebrats com a herois i
màrtirs. En un país lliure, el mateix que vosaltres
vau somniar sense cadenes, el que vosaltres vau
defensar sense complexes.
El vostre gra de sorra és una roca al pit d’aquells
que instal·lats a casa nostra, segueixen robant,
mentint, distorsionant la història, i imposant-nos
lleis i reis.

.

.
......I AMB LA RAUXA

......PORTADA AMB

......SENY FINS A LA

.....INDEPENDÈNCIA!!!

.

...........
..............EVIDENTMENT, SENSE COMENTARIS...

.