.
................
.
.
De cops podem gaudir-la sencera o plena com la coneixem. A quarts també és reconeguda, ara mimvant, ara creixent i de cops nova, com si no hi fos.
.És quan és plena però, quan inevitablement capta més la nostra atenció. Quan ens obliga a mirar-la, i qui no ha pensat que aquella persona que estima i està tant lluny també la veu cada nit, esplendorosa, brillant a sobre del seu cap.
.
Ens uneix en la distància, i ens abriga en companyia. Quin punt de lluna oi?
...sembla una capsa de records que s'obre cada cop que la mires. Allà hi és i es tanca al fer-se de dia.
.
.
.
BONA NIT LLUNÀTICS/QUES!!!.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada